Cultura i indiferència institucional

El cap de setmana passat vaig practicar l'audició musical en directe. El divendres a Sueca en un reduït recinte El teatre Bernat i Baldoví, amb un recital de Raimon. El vaig trobar en plena forma física i artística, amb la seua veu de sempre, amb grapa, amb les cançons noves, algunes desconegudes per a mi i amb les clàssiques, Al Vent, Diguem no i altres, seguia transmetre sentiments i sensacions profundes, amb les seues lletres i aquesta música senzilla i directa, acompanyat de magnífics músics. Però també va interpretar els clàssics poemes musicats d'Ausiàs March o Jaume Roig. Va ser un recital d'hora i mitja sense descans, on vam gaudir de valent tots els presents. L'espai, reduït, ens feia sentir-nos més propers. Em consta que molta gent es va quedar sense poder entrar.

El cantant de Xàtiva, ens va recordar que va ser el 1964 quan va actuar per primera vegada a Sueca, és clar han passat els anys però Raimon, amb el seu estil segurament ara més depurat, ens va seguir fent senir que val la pena lluitar i dir no a les injustícies. Afortunadament crec que queda Raimon per a molta estona.

L'endemà, dissabte, em vaig desplaçar a Llíria per assistir al concert de La Unió Musical de Llíria, l'Orquestra Àrab de Barcelona, Miquel Gil i Pep Gimeno el Botifarra. Magnífica iniciativa de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, commemorant els 400 anys de l'expulsió dels moriscos del nostre Regne de València.

Aquest concert que es va desenvolupar al pavelló del Pla de l'Arc de Llíria durant aproximadament dues hores i mitja i amb la presència de més de dues mil persones de públic, va ser un èxit, des de la música de la Unió que va sonar com cabia esperar, tenint a més en compte que el concert era en un pavelló esportiu, passant per la música interpretada pels músics de l'altra riba de la Mediterrània i les veus de Miquel Gil i el Cant d 'Estil del Botifarra que també és de Xàtiva.

El públic va participar entusiàsticament no només escoltant les diferents músiques i les seues mescles, sinó també ballant i corejant les lletres. El resultat va ser per repetir l'experiència. I jo em pregunte, perquè la Generalitat Valenciana, ha d'adoptar aquesta posició d'indiferència cap a aquestes iniciatives, no crec que siga incompatible l'òpera i la música clàssica amb donar suport als cantants i músics d'aquí i les seues iniciatives. Es pot ser de dretes i fer un altre Canal 9 i una altra política cultural.

És difícil mantenir un planter de professionals de la cultura: músics, actors, ... Tot i la pròpia administració. La col·laboració en diferents aspectes amb els artistes d'aquí no està entre les actituds dels que ens governen.

Proven a fer un canvi i veuran que no només les coses no empitjoren, sinó que fins i tot poden millorar. Aneu, vegen i escolten.