Aminatou Haidar

A la vida a tots els nivells, el que valen són els fets i no les paraules. I els fets són aclaparadors, tant en el procés de descolonització com en el comportament canalla i interessat de tots els governs espanyols, dóna igual el color polític, amb les "antigues colònies" del Sàhara, com els agrada dir a alguns.

L'excusa és que la descolonització es va fer a finals del franquisme o principis de la transició i el Marroc va aprofitar aquesta conjuntura per envair als sahrauís i tot el que això ha suposat.

I ja està!.Ens quedem amb els braços creuats i poc més. És evident que una gran part de la societat civil d'Espanya es solidaritza amb el poble sahrauí, hi ha una simpatia especial i una mica més. Però això no es correspon amb les actituds polítiques dels nostres diferents governants, tant se val la seua adscripció política.

I ara amb l'actitud valenta de Aminatou Haidar, ixen a la llum totes les vergonyes. Perquè? Què pesa més per al Govern Espanyol, el seu compromís amb els drets humans i tot el que el president Rodríguez Zapatero va explicar a l'ONU? O els nostres interessos econòmics o pesquers al Marroc, per no dir la seua col·laboració amb el control de l'emigració?

De moment em fa la sensació que això últim pesa més, als fets em remet. Seria alguna cosa més que grau, que el desenllaç final d'Aminatou Haidar fóra una tragèdia, perquè ens deixaria amb el cul a l'aire, anem que la posició de defensors dels drets humans i de la llibertat seria una milonga més.

I això malauradament no pinta gens bé. És clar amb aquestes actituds polítiques es fa difícil transmetre una cultura lligada a valors de justícia i llibertat, més aviat transmetem unes actituds contràries, on els interessos econòmics i materials són els primers i els altres es defensen segons la conveniència.

Així es va fent cada dia més ample el carrer que separa la realpolitic i la societat civil o els ciutadans corrents.

Buscar una solució digna per Aminatou Haidar, però també per al poble sahrauí, que porta dècades a la hamada algeriana, subsistint com poden, amb els enganys i la xuleria del Marroc, amb els acords de l'ONU, seria un acte de justícia que ens reconfortaría a tots ia més subsanaría la gran canallada que van fer els governants espanyols en el passat i que han anat donant-li Calos els governants posteriors fins al moment.

Pere Mayor