Tu també, Ricardo?

Una vegada més la celebració del 9 d'Octubre ve marcada pels insults i les agressions (a uns més que a d’altres) de càrrecs públics i polítics, així com d'autoritats democràticament elegides. Aquests insults per part d'unes quantes desenes d’energúmens feixistes que campen al seu aire ja vénen de lluny i s'han produït amb Ricard Pérez Casado, Clementina Ródenas, Rita Barberá, Joan Lerma, Eduardo Zaplana o Francisco Camps, però de forma inexplicable encara hem de seguir aguantant-los tot i estar perfectament identificats.

Si a això li sumem els atacs a les seus dels partits, sobretot a les del BLOC, les amenaces i agressions a càrrecs públics i/o militants, en algun cas de força gravetat, com el d'una regidora de la Safor que va estar a punt de perdre un ull i també la passivitat policial i tot en el cas d'estar presents, la cosa comença a olorar molt malament. No estaran esperant que les agressions vagen a més... perquè això és el que sembla, sobretot observant el passotisme policial així com el dels seus responsables?

Jo, Ricardo, no dubte del teu passat de compromís en la lluita per la democràcia a la teua època de militant del Partit Comunista, així com de la teua transició de Nova Esquerra al PSOE, ni tampoc del teu treball en la defensa per els drets dels treballadors.

Però ara tinc la sensació d'inhibició davant dels fets. Això Ricardo no és un enfrontament entre "blaveros i catalanistes" com molts fins i tot alguns mitjans de comunicació volen fer creure. Aquest és un enfrontament entre demòcrates i feixistes. Entre ciutadans i ciutadanes que paguem els nostres impostos i veiem i patim com les forces d'ordre públic s’engronsen davant d'una situació que es repeteix des de fa molt de temps i uns feixistes més que coneguts, que fan el que els dóna la gana.

No ens estareu enviant el missatge que "ens les apanyem pel nostre compte"?, Perquè en aquest cas hauríem de deixar de pagar els nostres impostos i buscar la seguretat pel nostre compte. I a vosaltres Ricardo que us paguen el vostre sou els altres, que tan bé els va amb vosaltres?

I és que plou sobre mullat. Alguns estem més que farts de la vostra ineficàcia i el que més fa mal és la vostra inhibició. Jo comprenc que amb el pas del temps les persones canviem en moltes coses, però ¡tant!.

Ricardo em costa d'entendre. I és que a vegades dóna la sensació, i no només a mi, que us passeu l'estat de dret per l'entrecuix.