21 de gen. 2010

Ser i paréixer

Hi ha declaracions (incloses les rectificacions) que ens deixen de pasta de moniato. Per exemple, les del nou bisbe de Sant Sebastià. Dir que és pitjor la manca de fe entre nosaltres que la situació que s'està vivint a Haití, després del terratrèmol, jo diria fins i tot abans, és viure en una altra galàxia, per no dir una altra cosa.
D'altra banda, reconèixer que la nostra economia està molt debilitada i segurament acceptar que hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats, és un fet real, per la qual cosa ara hem de pagar la factura. Però també estem pagant les conseqüències d'una economia global carregada d'avarícia i d'irresponsabilitat per part d'alguns, al costat d'un fracàs col·lectiu, on els valors de l'ètica, el treball, l'honestedat, la tolerància i la justícia han brillat per la seua absència. Tot això davant d'una economia basada en l'especulació i el campe qui puga.

Seria injust jutjar a tothom per igual, no tindran la mateixa responsabilitat els que han dirigit el sistema financer que les persones que netegen les oficines, dic jo. Però el pitjor és que sembla que la situació provocada per alguns, no serveix d'exemple per no repetir el fracàs monumental d'un model econòmic, en què ha hagut d’eixir la mare i el pare Estat a salvar amb diners públics unes institucions financeres mal gestionades, això si amb salaris fabulosos i primes escandaloses per als seus directius. I davant tot això el que s'observa és una actitud generalitzada de complaença que només en algun cas i país concret s'ha vist enterbolida per algun estirada d'orelles i poca cosa més.
Ara sembla que el senyor Obama, els responsables de tot aquest desgavell els va a posar un impost per la seua responsabilitat en la crisi, però aquí ni el govern, ni el Banc d'Espanya, sembla que tinguin res a dir en bancs i caixes, més enllà de les fusions, res de responsabilitats i això que la nostra situació econòmica comparada amb la d'altres països europeus és bastant pitjor i això hauria d'induir a algú a la reflexió. Així qualsevol hauria pogut ser president o alt directiu d'una entitat financera. En fi, el que es trasllueix és que tots no som iguals, per a les estructures de l'Estat.
Si no, miren vostès només a títol d'exemple, com es comporten les grans empreses de la telefonia mòbil i el poc que se les controla. No crec que això tinga a veure amb la quantitat de expolítics i / o familiars seus que hi treballen.
Sense cap dubte es necessita un gran canvi en el sistema de valors i es fa molt difícil, per no dir impossible, si la societat percep que des de dalt no es fa res per canviar. No només s'ha de ser sinó també semblar.

Cap comentari:

Publica un comentari