19 de des. 2009

Trellat i crisi

Trellat és una paraula en valencià que explicaria bastant bé el que està faltant en general a la política espanyola i valenciana.
Però clar tot el món no té el mateix nivell de falta de "trellat". Serien els governs, tant l'espanyol com el valencià, els primers afectats per aquesta falta. La necessitat de concertació econòmica és una evidència i les poques ganes del primer partit de l'oposició també és clara.
Fer lleis diverses, sobre economia social o economia sostenible en principi semblen un bon camí, però amb un govern espanyol que es troba sense una majoria estable em sembla bastant inviable.
Aquests projectes només els veig possibles i viables si descansen sobre una àmplia majoria política i fins i tot social i de moment i tal com van les coses no crec que vagen per aquí els trets.
Només la falta de "trellat" ens fa estar davant d'una crisi més dura en la qual escoltem per separat als sindicats, que ja comencen suaument a manifestar-se, i empresaris així com a sectors més o menys independents a explicitar la necessitat d'anar pensant en un canvi de model econòmic, així com en invertir més en educació, formació o recerca.
I jo em pregunte, això com es fa?, Supose que caldrà seure tot el món en una taula i començar a debatre sense complexos, com ens trobem i cap a on volem anar i amb quins mitjans comptem? Un gran acord és bàsic per intentar avançar i eixir d'aquesta situació.
No crec que la solució siga la confrontació i la instrumentalització partidista de la política. Cal entendre la política com un mitjà que soluciona problemes i no els crea ni els agreuja.
És clar que la Conferència de presidents autonòmics és tota una referència de com no s'han de fer les coses, anar-hi a buscar la confrontació en lloc de l'acord, també ens indica la manca de "trellat".
I els vaivens de la política econòmica del govern espanyol tampoc són una bona solució.I és que inventar és molt difícil, però copiar bé tampoc és fàcil.I moltes vegades és bo mirar el que han fet altres i veure els seus resultats i si ens encaixen per què no imitar-lo?.
Però insistisc i encara que a alguns no els agrade, Cada dia que passa es fa més evident la necessitat d'un gran acord i de solucions reals i possibles, sense descarregar contra ningú però amb resultats eficaços.
I és clar per fer això ha d'imperar el "trellat".I és que seria bo que s'imposara el sentit comú en general que per anar sortint d'aquesta situació.
Pere Mayor

Aminatou Haidar




A la vida a tots els nivells, el que valen són els fets i no les paraules. I els fets són aclaparadors, tant en el procés de descolonització com en el comportament canalla i interessat de tots els governs espanyols, dóna igual el color polític, amb les "antigues colònies" del Sàhara, com els agrada dir a alguns.
L'excusa és que la descolonització es va fer a finals del franquisme o principis de la transició i el Marroc va aprofitar aquesta conjuntura per envair als sahrauís i tot el que això ha suposat.
I ja està!.Ens quedem amb els braços creuats i poc més. És evident que una gran part de la societat civil d'Espanya es solidaritza amb el poble sahrauí, hi ha una simpatia especial i una mica més. Però això no es correspon amb les actituds polítiques dels nostres diferents governants, tant se val la seua adscripció política.
I ara amb l'actitud valenta de Aminatou Haidar, ixen a la llum totes les vergonyes. Perquè? Què pesa més per al Govern Espanyol, el seu compromís amb els drets humans i tot el que el president Rodríguez Zapatero va explicar a l'ONU? O els nostres interessos econòmics o pesquers al Marroc, per no dir la seua col·laboració amb el control de l'emigració?
De moment em fa la sensació que això últim pesa més, als fets em remet. Seria alguna cosa més que grau, que el desenllaç final d'Aminatou Haidar fóra una tragèdia, perquè ens deixaria amb el cul a l'aire, anem que la posició de defensors dels drets humans i de la llibertat seria una milonga més.
I això malauradament no pinta gens bé. És clar amb aquestes actituds polítiques es fa difícil transmetre una cultura lligada a valors de justícia i llibertat, més aviat transmetem unes actituds contràries, on els interessos econòmics i materials són els primers i els altres es defensen segons la conveniència.
Així es va fent cada dia més ample el carrer que separa la realpolitic i la societat civil o els ciutadans corrents.
Buscar una solució digna per Aminatou Haidar, però també per al poble sahrauí, que porta dècades a la hamada algeriana, subsistint com poden, amb els enganys i la xuleria del Marroc, amb els acords de l'ONU, seria un acte de justícia que ens reconfortaría a tots ia més subsanaría la gran canallada que van fer els governants espanyols en el passat i que han anat donant-li Calos els governants posteriors fins al moment.
Pere Mayor