Fa uns mesos em contava una amiga una anècdota que li va passar a la perruqueria. Després de rentar i arreglar els cabells a una jove musulmana, què estava embarassada, la perruquera li va comentar que era una llàstima que es tapés amb el mocador una cabellera tan bonica, la jove li va contestar que ella se la cobria perquè volia però que l'ésser que portava en el seu ventre, en un futur l'obligaria a cobrir-se-la. No cal dir que el comentari va provocar un absolut silenci en la perruqueria que de segur faria reflexionar als presents.
D'altra banda ja fa alguns anys en un viatge familiar amb uns amics i els nostres fills, vam poder constatar en carn pròpia una cosa semblant. A la ciutat de Tànger, un matí per esmorzar en una cafeteria cèntrica de la ciutat, el meu amic i jo vam observar que era habitual que si volies menjar a més de prendre el cafè amb llet portares tu les pastes o el que fos que voldries prendre, així que vam anar a comprar l'esmorzar mentre les nostres companyes i els nens demanaven els cafès, la llet etc. La veritat és que a la cafeteria elles eren les úniques dones i els nostres els únics nens, quan vam entrar no ens van dir res, però això sí mentre el meu amic i jo ens trobàvem absents, era com si les nostres famílies forin transparents, ni els van mirar,ni per descomptat els van servir res. Només amb l’arribada del meu amic i jo van ser anotats i servits els cafès.
Fa uns dies llegia a la premsa, unes declaracions de l'exalcalde de Roma, Senyor Rutelli, que sembla que va reaparèixer en l'escena política italiana, sobre els límits de la multiculturalitat, tema que per mi és especialment interessant, en aquelles societats on ja hem aconseguit gairebé separar religió i política en l'organització de l'Estat, i on la igualtat de sexes és pràcticament una realitat.
Afortunadament, en la majoria d'Europa ja ha passat el temps de les croades, i la Inquisició encara que sembla ser que per alguns no de l'excomunió, però això és una altra cosa i són els menys.
S'imposa la separació de poders, afortunadament Montesquieu continua vigent. Les religions, totes són respectables. Cada un en l'àmbit privat que professe el que vulga o el que li convinga, però a nivell públic han de prevaler per a tots, els drets i les llibertats que tant han costat aconseguir.
Multicultralitat sí, però sense retrocedir en tot allò que hem aconseguit en igualtat i respecte als drets humans no.
Creure que aquell que no creu en la meua creença, és un enemic a abatre, és, es vulga o no un gran retrocés i jo no estic disposat a acceptar sense dir res, però a acceptar segons quines pràctiques sense qüestionar tampoc.
Alianza de civilizaciones o multiculturanismo no se imbrican, nunca 2 civilizaciones (musulmana y occidental) han convivido en igualdad porque una de ellas siempre ha sido sometida por la otra.
ResponEliminaEl Montesquieu musulmán todavía no ha nacido. Tienes toda la razón en que religión y estado transcurren por distinto camino ... en nuestra cultura. En este sentido, Irak es una incógnita.
Pere, enhorabona per les teves paraules a la presentació de l'aposta de Josep Lluís Blasco.
ResponEliminaSempre has mostrat molt de seny!
Abraçada des d'un altre ontinyentí